AJUNTAMENT DE PUIGPELAT

SALUTACIÓ DE L' ALCALDESSA

MARTA BLANCH I FIGUERAS

Entre la Serralada Prelitoral i la mar Mediterrània, entre els rius Francolí i Gaià, al Camp de Tarragona i al bell mig de la plana de secà de l’Alt Camp, hi trobeu Puigpelat. Si per aquelles coses de la vida algun cop el destí us hi duu o és la vostra curiositat en descobrir nous indrets el que us hi porta, sereu benvinguts a aquest poble gentil i ferm, de gent afable i compromesa amb el territori i amb la pàtria.

Si hi arribeu pel nord o per l’oest, veureu com el poble us rep dalt un turó de poques pretensions però suficient per albirar amb nitidesa la bellesa de la Plana de l’Alt Camp, amb les muntanyes de Prades i Miramar com a teló de fons. Un espectacle que harmonitza el delicat equilibri entre natura i acció humana.

L’economia local deriva precisament d’aquest equilibri: agricultura i indústria en són els seus pilars. En segon terme trobem el sector serveis i el turístic. Bona part del terme està cobert de vinyes, el principal conreu. Per tant, benvolguts amics, esteu en terra de bons vins i també de bon oli, bons fruits secs i cereals. Aquí, com a la resta de la plana, hi trobareu representats els principals conreus de secà de la Mediterrània, l’única plana de secà europea que els conté tots. Un valor afegit no sempre valorat.

Tampoc podem oblidar la riquesa de la seva cultura i folklore. Celebrem les festes pròpies i senyalades de Catalunya però en tenim alguna de collita pròpia. El 15 d’agost celebrem la Festa Major en honor a l’Assumpció de Maria. El 25 de març fem festa gran en honor a la Mare de Déu de la Llet o de l’Hospitalet, la més sentida per tots els puigpelatencs. És la festa de les mares, una festa genuïna i de tipologia molt particular on tradició religiosa i popular es barregen i es fonen. Les Majorales o Sagristanes en són les protagonistes junt amb els infants.

Un altre símbol us he d’anomenar que ens identifica com a poble: el Pi de Puigpelat. L’actual fou plantat el 1985 en recordança del pi original que fou famós al Camp de Tarragona per la seva imponent corpulència. Un 2 de març de 1935, la ventada de Sant Simplici el va abatre, malauradament.

Prop del Pi hi trobareu l’església parroquial d’estil neoclàssic que data del 1786 i el Portal del segle XII, antiga porta d’entrada al poble. I encara que no es vegi per ser subterrània, també destacar la Mina de l’Arquebisbe, mina que duu l’aigua de Puigpelat a Tarragona i que fou construïda a  finals del segle XVIII.

I tornant a cultura i tradició, no oblideu que Puigpelat es troba en terra de calçots, de castellers i en la Ruta del Cister. Per tant, si us és grat de visitar-nos podreu gaudir de bon menjar, bon veure, grans tradicions i un ferm llegat històric.

Ja veieu que he descrit amb senzillesa el meu poble perquè és senzillesa el que trobareu, senzillesa en el tracte, en el fer, en el demanar però que no esmuny riquesa en el sentir, en el donar, en l’agrair. Més que amb grans paraules millor descobrir-lo per un mateix. Com ja us he dit, si mai hi passeu i hi féu parada, no patiu, sereu ben rebuts.

Marta Blanch i Figueras

Alcaldessa